Coves de la Galiassa. Mola de Catí. Els Ports.
8 de setembre de 2024
Cap a l'octubre del 2020 ja vaig publicar un track al meu bloc “Senderes” sobre la Cova de Galiassa, on vaig visitar la no. 2, sense saber-ho. Cercant informació sobre la cavitat i pels mitjans habituals que prenc com a referència: Espeleoindex, Espeleo-club Tortosa(UEC), Espeleoclub Dinàmic... vaig descobrir que en la mateixa zona n'hi ha dos més que cal descobrir. I aquí s'obre novament el vell debat dels topònims: segons els clubs d'espeleo són les anomenades Coves de Galiassa, 1, 2 i 3, fent referència al barranquet que tanca la cinglera que acull les cavitats pel nord, algunes editorials de cartografia les anomenen de Saliassa i en llocs com el ICGC les anomenen Coves Roges. Per a tots els gustos! Jo em prenc la llibertat de donar per bo el topònim de Galiassa que és com es coneixen en el mundillo de l'espeleogia, i perquè considero que les coves roges són la mallada que hi ha en una cota inferior, de camí al Pla d’Abària. Us convido en aquesta nova entrada a descobrir-les, aquesta vegada les tres, per un itinerari espectacular… i anomeneu-les com vulgueu.
Aproximació: podem deixar el cotxe a l'apartador que hi ha a l'encreuament de la pujada a la Mola des del Camí de la Font del Mascar.
Dificultat: Difícil, cal tenir en compte la potent canal de la Foradada, el tram fora sender de la Mola, la baixada a les coves des del crestall i la visita a les cavitats.
Desnivell: uns 775m. acumulats
Durada: 8,9 km. Unes 5h. comptant parades
Itinerari: Prenc la pista que comença a remuntar cap a la Mola, i a uns 600 metres trobo una forta corba a la dreta, aquí deixo la pista i sortint també per la dreta pujo a visitar les restes de l’espectacular Pou de Neu d’en Pau que a la seva part alta encara conserva les parets que el tancaven. Avui en dia completament envaït per la vegetació.
Torno a la pista i prenc el camí que a la mateixa corba entra per l’esquerra, convertint-se aviat en un sender tancat a trams per la densa vegetació que em porta a la gran balma de la Font del Bisbe. Una altra espectacular cavitat que en altres temps devia servir també per arrecerar el bestiar. Per la dreta i al fons de la balma, entre grans blocs s'endinsa encara uns metres a la cinglera que fa de contrafort a la Mola de Catí.
Torno al sender i el segueixo en direcció sud primer i sud-oest després, sender que ens portaria als xalets del Pla d’Abària. Abans però, i a la vora d’un gran teix, un corriol ens puja a trobar el sender que ara per la dreta ja ens deixa al camí que remunta cap a la Foradada de la Mola. Després de guanyar alçada en direcció nord-oest tornem al rumb sud-oest que planejant per un marcat sender em deixarà, després d’un petit tram perdedor, a l’entrada de la potent canal on amb l’ajut de trams equipats amb corda, podrem remuntar el fort pendent fins a sortir a la Foradada de la Mola que s’obre com una preciosa finestra cap a Caro.
Seguint la mateixa direcció cal remuntar uns metres més, superant amb una petita grimpada un ressalt de roca, fins a la mateixa carena sud de la Mola de Catí. Una gran fita de pedres ens marca el camí, que des d’aquí més tard prendrem cap a al Mas de Xocolato per la dreta. Jo opto per seguir el fil carener per l’esquerra. El primer tram, sempre a la vora del caient del cingle és força còmode, però més tard l’abundant vegetació m’obliga a cercar el pas entre l’espessor dels boixos que tanquen el bosc. Cal estar alerta d’on posses els peus perquè la mola és un “formatge emmental”, ple de forats i avencs als llocs més inesperats. El tram es fa perdedor per la desitat del boixar, i potser seria aconsellable passar pel refugi de Cova Cambra per tal d’evitar-lo, però amb l’ajut del gps no tindreu més problema, tret de la incomoditat de cercar “el millor” pas.
Un altre cop a la carena es torna a impossar la llosa calcària sempre vora cingle i segueixo avantçant cap al sud-oest, resseguint el crestall. Ara cal estar atents a una fita de pedres que ens marca una empinada canal que ess permetrà baixar cap a la base del cingle que acull les coves. De fet, des del crestall ja tenim una magnífica panoràmica de la boca de la Galiassa 2.
Baixo en compte la canal per prendre un corriol emboscat cap a l’esquerra, per anar a trobar la primera de les cavitats de la cinglera: La Galiassa 3 o també coneguda com el Forat de l’Orellut, en honor al ratpenat que es van trobar dins els primers descobridors de la cova. Tot i no ser de grans dimensions, penso que es mereixeria que algun tècnic en la matèria hi fes una topo com déu mana, perquè sense ser cap meravella s’endinsa ben bé uns 15 metres a la cinglera i presenta algunes boniques formacions, encara que molt fossilitzades.
Des de la boca de la cova i entre l’arbrat es veu la propera boca de la espectacular Galiassa 2 a la que em dirigeixo per un corriol sense perdre alçada.
La Galiassa 2 és la que ja vaig visitar ara fa uns 5 anys, però de les que val la pena revisitar de tant en tant: Una boca enorme encarada al sud dóna pas a una àmplia galeria en lleuger ascens, i el sostre a uns 8 o 10 metres del terra, que es va fent plana cap al fons, amb un recorregut total d’uns 25m. Un gran bloc de roca tapa part de l’amplada de la boca, i a uns 20m d’aquesta el sostre baixa sobtadament convertint-se en un estret conducte que acaba per tancarse.
Surto de la cavitat baixant uns metres de cota per resseguir la base del cingle per terreny prou còmode i en direcció sud-oest. Cal vigilar un reclau que fa la potent cinglera cap al nord perquè allà s’amaga la no menys enorme boca de la Galiassa 1. Més alta en la seva part inicial que l’anterior i en pendent ascendent enmig d’un gran caos de blocs desemboca a una enorme sala que en la seva part més baixa, i tancada per un mur de pedra en sec, s’obre la segona boca d’accés a la part “fosca” de la cavitat, Una altra enorme sala decorada en part per diferents espeleotemes i de parets ennegrides que al seu extrem oposat es tanca, després d’uns 65 m. de recorregut. Brutal!!
Torno a la base de la cinglera i segueixo recorrent-la en la mateixa direcció per trobar en pocs metres la ja coneguda boca del Pas del Roquer de la Galiassa, una curiosa cavitat per la que accedint a una galeria coberta per un caos de blocs es troba un forat que permet pujar a una galeria superior més estreta que esdevé un pas natural per remuntar novament cap a la carena de la Mola. En sortir per la boca superior cal remuntar encara uns metres per una canal i passar per dins d’una petita “foradada” que mira al sud.
Un altre cop al crestall, i des de la fita de la Punta del Roqué, desfem camí resseguint la carena però ara prenc direcció al refugi de la Mola passant per l’Avenc del Tronc, per terreny més clar de vegetació que permet progressar millor. A la cruïlla del refugi vaig per la dreta a trobar l’Avenc de la Fecunditat i seguint el bon sender arribar fins a l’Avenc de la Mola i poc després a la cruïlla per on he passat hores abans. Ara ressegueixo el sender fitat que primer pel crestall arriba fins a una vella pista que treu cap a la pista principal de la Mola que segueixo per la dreta uns 350 m. Al costat de la pista, a pocs metres a la dreta s’amaga l’espectacular Avenc del Grèvol, una altra de les nombroses cavitats que acull la Mola.
Segueixo la pista poc metres més fins a una petita fita de pedres a la dreta que marca un corriol que ens permet retallar el traçat de la pista, i sortir novament a aquesta poc abans del començament de la baixada cap al Mascar.
Pista avall, i a la segona gran corba a dretes, la deixo per l’esquerra. Per un sender clar i fitat que en clara direcció sud, ens baixa de la Mola fins al llit la capçalera del barranc de la Vallfiguera, que cal creuar i sortir novament a la pista, uns metres per sota del Pou d’en Pau. Per l’esquerra ara, i poc després, retornem a la cruïlla on hem deixat el cotxe.
Un traçat espectacular, amb algun repunt d’adrenalina, que ens permetrà gaudir d’un bon grapat de coves i avencs de la Mola de Catí.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada