Puig Cornador i Puigdon. Lluçanès. 100 cims i sostre comarcal
28 de setembre de 2024
Deixo enrera el Catllaràs i entro a la comarca del Lluçanès, la darrera incorporació a les comarques catalanes. Creada el 2023 amb alguns municipis de les comarques d'Osona, Berguedà i Bages, esdevé la 43à comarca de Catalunya. I aquí s'amaga l'objectiu d'avui, la pujada al Puigdon, el punt més alt del LLuçanès. De camí faré parada al Puig Cornador un altre dels 100 cims del repte de la FEEC, que ja vaig coronar el passat 2022, aquella vegada des de les Lloses, i ara des d'Alpens. Som-hi!
Aproximació: L'itinerari circular surt i torna a la població d'Alpens, a la nova comarca del Lluçanès. Al costat de la Fàbrica Vella, a la sortida nord del poble, hi ha un gran pàrquing on poder deixar el cotxe. Alpens destaca per ser un poble on es conserva viva la tradició de la forja. Per tot el poble es pot gaudir de nombroses mostres d'aquest art ancestral.
Dificultat: Moderada.
Desnivell: 814m. acumulats.
Durada: 10,5 km. 2h 40'
Itinerari: Des del pàrquing prenem el Carrer de Sant Antoni en suau pujada. Al capdamunt trobem una petita capella en honor al "Barbut" i un pal indicador que ens mostra el PR que enllaçarà amb el GR 1. Anem fins a l'entrada de la gran masada de Montjuïc i trenquem per la dreta pel sender que ens pujarà fins a Cal Torrats. Aquí empalmem amb el traçat del GR- 1 a la seva etapa 9, entre Alpens i Ripoll. Prenem la pista que surt per la dreta de Cal Torrats.
Una plàcida pista ens remunta en suau pujada. Passem a tocar de la mítica Roca de Pena, de la que una llegenda conta que en passar pel costat un xiquet que anava a fer llenya amb el seu pare, abans de sortir el sol, va sentir uns plors desesperats i preocupat li va dir al seu pare. Aquest li va dir que no fes cas i que seguís el camí. Poc després els plors es van convertir en rialles. Són les ànimes que hi ha atrapades a l'indret. Suposo que al ser mig matí les ànimes deuen estar al jaç i tot i que ho he intentat no he escoltat res.
Segueixo pujant, pista amunt fins a la cruïlla del Puig d'Empí, on per l'esquerra remunto un camí que em torna a deixar al GR 1, al Coll de l'Ampolla. Ara seguint el GR trenco pel sender de la dreta al mateix coll, passant poc després per les Saleres: grans lloses de roca on devien deixar sal per als ramats en altres temps. El sender va remuntant i ja prop de la carena i entre els arbres del dens bosc puc entreveure l'ermita de Santa Margarida de Vinyoles que ja vaig visitar el 2022.
Arribo al Coll Tallat, important cruïlla dels diferents itineraris de la zona, i trenco per l'esquerra, seguint el PR que em remuntarà en fort pendent fins a la punta del Puig Cornador.
Bon mirador, des dels seus 1229m. de tot el Lluçanès, i en dia clar del Montseny i Montserrat, cap al sud. El Cornador però pertany al Ripollès a l'estar dins el terme municipal de les Lloses.
Sense deixar la carena avanço pel clar sender cap a l'oest, deixant per la dreta els prats de l'Empriu on broten ufanosos grans apagallums.
Aviat deixo enrera el Coll d'en Soler, des d'on es pot veure el mas del mateix nom al caent sud del coll. Segueixo pel Collet de les Bruixes per doblar cap al nord fins a trobar el Pla de Puigdon, on arriba la pista que remunta cap als repetidors que coronen el tossal del costat del cim. Per un sender un pel desdibuixat s'arriba al Cim del Puigdon, que amb els seus 1206m, esdevé el sostre comarcal de la 43a comarca de Catalunya: el Lluçanès.
El cim no té cap encant, per no tenir no té ni cap vértex geodèsic ni una trista fita de pedres, tant sols un cartellet de fusta clavat a un pi i el fet de ser el punt més alt de la comarca: les properes antenes, útils però lletges, i el fet d'estar pràcticament envoltat de bosc, sense cap panoràmica a l'avast, li treuen tot tipus d'atractiu. Bé, tot i així, ja he trepitjat el cim d'una altra comarca i ja falta menys per assolir el repte personal dels sostres comarcals de Catalunya.
Torno sobre els meus passos fins al Coll de Soler on ara prenc un marcat sender, per la dreta que comença a devallar ràpid per la cara sud de la carena. Per la dreta i a certa distància deixo enrera també el Mas d'en Soler. Sembla un vell camí ramader de bon traçat que va perdent alçada, i en alguns llocs com a les Carolines està encara empedrat.
Més avall creuaré l'obaga del Serrat de les Àligues, i les grans lloses de pedra del Collet de l'Oració, abans de retrobar un altre cop la masada de Casa Torrats, aquesta vegada passant pel sender del darrera de la casa.
Un altre cop desfaig camí pel mateix PR que he seguit a primera hora per retornar a Alpens.
Com deia, mereix molt la pena fer una passejada pel nucli urbà per veure diferents mostres de l'art de la forja. Especialment a la reixa de l'escola del poble.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada