Masos de les Moles i el Tossal. Santantonà 2026. Vallibona
31 de gener de 2026
D’uns anys cap aquí acudim
puntuals a la cita amb la Santantonà de Vallibona. Com sempre aprofitem la diada
per fer algun itinerari per la zona, tancant la jornada amb la tradicional
cremà de la barraca. Costums ancentrals que s’han de viure!
Enguany la proposta és en bona
part coneguda, i ja publicada anteriorment, pels masos de la zona del Grau i del Tossal, al nord-est de
Vallibona, però afegim racons interessants com el Mas de Marta o la Cova del
Tossal, fins ara desconeguts per a nosaltres. Sumem!
Aproximació:
l’itinerari surt i arriba a Vallibona.
Dificultat:
moderada.
Desnivell:
1300m. acumulats
Durada:
16km. Unes 6h. comptant parades.
Itinerari: Al
poble ja es respira la festa. El tradicional "cremaet" de la
Carbonera ens dóna l’energia addicional per emprendre la jornada mentre la
Xaranga anima als parroquians a la festa. A la plaça tot preparat per muntar la
barraca que a la nit cremaran...
Sortim del poble per la pista
cap al Barranc de la Gatellera entre les cingleres de l’Escala i de les Moles
del Grau. El Toll del Gorg està ple a vessar! A l’esquerra deixem la cova dels
Flares i el barranc de l’Escala amb el petit maset de Maciana vigilant el
sender. Remuntem cap al Mas del Grau.
Estem seguim el Camí de la Rogativa, en aquest tram per pista ben condicionada que puja cap a la Punta del Grau, deixant-la a l’esquerra. Poc més endavant deixo la pista i per un corriol a l’esquerra vaig a visitar la Bassa del Mas de Marquet, un gran recollidor argilenc d’aigua de pluja. Poc després arribem a les restes del Mas de Marquet, a 905m.
Punt on deixarem el Camí de la Rogativa i emprendrem un tram nou per
nosaltres: el sender al Mas de Marta. Resseguim la corba de nivell sense perdre
alçada i dibuixant el contorn del barranc del Molí de la Torre fins a la punta
de carena que acull les restes de la gran masada de Marta. Una gran edificació
que devia acollir a més d’una família, corrals i edificacions auxiliars per la
vora. De cara a sol esdevé un gran mirador de la vall del Cervol. Tot i que
l’he cercat no he sabut trobar la Font de Marta, que ICV marca en uns bancals
abans d’arribar al mas, com veureu reflectit al track.
Un sender per sota del Mas de
Marta surt en direcció est, sota d’una gran cinglera, per anar a trobar el
sender que puja del Mas de les Moles en direcció al proper Mas de la Pallissa.
Arribem a l’emblemàtic mas de Vallibona que va veure néixer a Florencio Pla
Messeguer, La Pastora. El mític i controvertit maqui dels Ports. Al pas dels
anys el mas es va ensorrant irremeiablement. Em dol veure com va perdent en
cada visita que he fet al llarg dels anys.
Prenem el sender que ens deixa ara a l’altra gran masada de la zona: El Mas del Tossal. Aquí va néixer també el pare d’un amic, un altre Messeguer... Com l’anterior també ha perdut molt els darrers anys, agreujant-se irremissiblement. Com deia Virgili: “Tempus fugit...” que hi farem! Doncs haurem de fer el que deia en aquest cas Horaci: “Carpe diem...
No ens posem dramàtics i
seguim en la nostra tasca de descoberta de l’entorn. Deixo el mas del Tossal
per un sender que porta a un bonic pou adossat al marge que també desconeixia.
D’aquí un altre corriol bastant perdut em deixa als peus d’un altre maset,
possiblement una pallissa del mateix Mas del Tossal, des d’on surt un sender
marcat amb fites de pedra, que en direcció sud va remuntant fins als peus d’una
gran cinglera on s’obre imponent la Cova del Tossal. Una profunda balma tancada
amb un mur de pedra en sec i aprofitada segurament per tancar ramats en altres
temps. Una altra bona troballa de la jornada.
Torno a baixar al llit del
barranc, que entre alts marges de pedra conforma un espectacular assagador
d’accés al mas. A l’alçada del Maset del Batà hi ha la Font del Batà amb la
seva espectacular llinda amb una enorme llosa corbada, on retrobo a les
companyes de travessa i seguim barranc avall.
Una bonica zona d’estrets i un
llarg tram per la llera del barranc ens deixa al Pla de Vinya, amb grans
bancalades cobertes de pinar. Prenem la pista que transcorre per la dreta en
direcció oest, creuant la carena del Mas de la Pallissa i baixant decididament
cap al Barranc del Molí de la Torre. Tenim un ensurt quan una familieta de
porcs senglars creua ràpidament la pista a pocs metres de nosaltres.
Quasi al llit del barranc i
enfront veiem les grans bancalades del Mas de les Moles, i a la dreta deixem
les restes del Maset de Ventura.
Quan trobem la llera prenem ara el camí que remunta el barranc per la dreta cap als Masets de Miguelet i de Vaqueta.
Per davant d’aquest darrer surt un camí que en direcció oest va a
trobar el gran mas de les Moles. De camí passem una portera decorada amb una
gran banya de cabra. Sortim del camí al Mas de Telés per un sender a l'esquerra
per anar a visitar el Mas de les Moles: habitatges, dependències, corrals,
l'era i grans bancalades arrodonides configuren un entorn excepcional
d'economia rural, abandonada.
Tornem al camí cap a les Moles
del Grau. A l'alçada del ginebre monumental del Mas de Telés, trenquem per un
corriol a la dreta i remuntem pels vells bancals cap al mas. Pujant em crida
l'atenció una obertura a un dels marges de sota el mas: un bonic pou adossat al
marge amb una gran pica per abeurar els ramats. Una altra troballa inesperada!
Pugem a les restes del Mas de
Telés que compta amb singulars detalls que el fan especial com la preciosa
barraca/corral de pedra en sec, amb diferents espais comunicats al seu
interior, la gran era del darrera, amb un altre pou adossat també a un marge o
la base d'un molí al costat d'un dels accessos al mas.
Aprofitem l'agradable solet
hivernal per recuperar forces davant del mas.
Seguim novament el camí cap a
les Moles del Grau, deixant endarrere les basses, grans exemplars de roures,
despullats a l'hivern, i un petit corral de pedra en sec amb una preciosa
portera de fusta.
A la bifurcació prenem el camí
de l'esquerra que ens porta a recórrer les Moles del Grau per la seva part
alta. Visitem també el monumental roure de les Moles i més endavant el prigó de
Sant Marquet. Arribem al Coll de la Mola, des d'on un sender baixa decidit cap
a la carretera d'accés al poble, passant pel Maset de Xiveta.
Resseguim ara la carretera
fins al mirador que ens regala la que potser és la millor panoràmica del poble,
des del sud-est. A la dreta s'aixequen imponents dels rogenques Moles del Grau,
la Roca de Migdia i l’encaixonat Grau de l'Encordant, que algun dia hauré de
pujar...
Uns metres més endavant prenem
el sender que per l'esquerra baixa cap al Peironet. Creuem l'era del Peironet i
enfilem el sender que paral·lel al barranc de la Gatellera baixa a creuar-lo i
el remunta per l'altra vessant fins al carrer de la Bassa, l'entrada al poble
que acull els vells safareigs, abans de sortir a la plaça.
Allà tot és a punt! La barraca muntada per rebre la processó de les Tees, la benedicció dels animals i l'ancestral correfoc de dimonis i dimoniets temptant a Sant Antoni, abans de l'encesa final de la barraca. Cal passar per dins la barraca per purificar-se foragitant els mals esperits! Una explosiva barreja de festa pagana i religiosa.
Salut i muntanya, i visca Sant Antoni!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada